Jordi Fina
Les primeres flors començaven a obrir-se tímidament anunciant la vinguda de la primavera. Era un dia amb molt de sol. L’Èlador estava gaudint de la caloreta del sol del migdia i respirant l’aire pur de les muntanyes quan de sobte en Brust sortí per la porta tot d’una amb uns objectes molt estranys a les mans que l’Èlador no podia reconèixer.
-Que son aquets aparells,Brust?- va preguntar l’Èlador encuriosit.
-La teva instrucció acabarà d'aquí a un parell de setmanes, pel començament de la primavera. Quan acabi, començarem un viatge molt llarg i feixuc per tot el TEU regne. Però abans de començar aquet viatge tan important...
-Espera, espera, espera. Però si jo encara no estuc preparat! Encara em qeda molt per arribar a saber tant com tu!
-Ja ho sé, Èlador; necessitaries tota una vida per arribar a ser com jo, però el temps sens menja i no tenim cap altre possibilitat que marxar d'aquí poc. Per això t’he portat aquest aparells.
En Brust va escampar pel terra uns sis objectes de mides molt semblants però de diferents colors. Tenien unes formes semblants a les cargols de mar. A l’Èlador li va cridar especialment l’atenció un de color daurat.
-Son amulets, Èlador. Cadascun d’ells t’ajuda a desenvolupar d’una manera considerable qualsevol dels teus sentits.
-Però... aquí hi han sis objectes! Nosaltres no tenim només cinc sentits? Perquè serveix l’ultim objecte?
- Així és. Aquet d'aquí de color daurat es el més important. No et puc dir que es el que fa exactament perquè ningú ho sap, però et puc assegurar que que et fara molt de servei quan el necessitis.
L’Èlador s’havia quedat sorprès, no es podia creure que existissin objectes com aquells al mon; això li va fer pensar que ell només sabia una petita part de tot el tema de la màgia comparant-ne amb el seu ja estimat mestre.
-Èlador- va dir en Brust amb una expressió de serietat total- t’he ensenyat tot el que he pogut en aquets mesos, però aquestes dues setmanes seran les més importants de la teva instrucció perquè t'ensenyaré coses que potser no comprendràs, però et seran de molt ajut en el futur. T'ensenyaré com utilitzar aquets objectes i el moment adequat per fer-los servir, ja que si no s’utilitzen amb cura, tu i els que estan al teu voltant poden acabar molt mal parats.
- Si, Mestre. Juro que procuraré esforçar-me al màxim aquestes setmanes pel bé del Regne- l’Èlador va dir aquestes paraules amb la ma al cor, pensant en el seu pare, la seva mare, les seves germanes i en el regne. Era plenament conscient que d’ell depenia el futur de tot allò que estimava.
- Doncs espero que descansis prou aquesta nit, perquè demà serà un dia molt dur.
Els rajos de sol que entraven per la finestra despertaren a l’Èlador. El seu mestre ja l’estava esperant a fora, davant d’una taula gran i robusta que mai havia vist, a sobre de la qual l’Èlador va reconèixer un dels objectes que li havia ensenyat el Brust el dia anterior.
-Aquest objecte és el que ajuda a millorar el sentit de l'oïda. En primer lloc, has de saber que cadascun d'aquets objectes s’activen amb una sèrie de paraules. Cada objecte te tres paraules diferents amb les que podem fer que l’objecte actuï amb diferents graus d’intensitat. Començarem amb la paraula per activar el nivell de menor intensitat per a aquest aparell, i així començaràs a acostumar-te. D’acord?
-Si, mestre.
- Doncs comencem. Digues: Neghe Theo.
L’Èlador va pronunciar les paraules, i tot just quan l'últim so li va sortir per la boca, l’aparell que havia sobre la taula es va il•luminar i va començar a vibrar. Uns segons desprès l’Elador sentia amb claredat tots els sorolls, fins al mes lleu, que produïen els objectes al seu voltant; des de el soroll del vent al moure contra les fulles d’un arbre fins al soroll constant del caminar d’unes formigues situades a uns metres d’ell.
L’Èlador estava sorprès i aclaparat dels nombrosos sorolls que li arribaven a les orelles. Després de tancar els ulls i d’uns minuts de concentració, va aconseguir ignorar i ometre de la seva ment alguns dels sorolls, i es centrà a escoltar una sèrie d’altres sorolls que li produïen més interès.
Al obrir els ulls, el primer que va veure va ser la cara de sorpresa que feia en Brust.
-No es possible!- va dir en Brust gairebé cridant.
- El que, mestre?.
-Mai ningú havia pogut separar els sons i concentrar-se en altre el primer cop! Això es impressionant. Nano, tu tens un do!
Els dies anaven passant i l’Èlador seguia dominant amb facilitat la resta de aparells al primer grau. En Brust havia pensat que només podrien arribar a practicar fins al segon grau, però al veure el domini que tenia el seu aprenent sobre els sentits, els últims dies pogueren practicar fins al tercer grau, això els proporcionava una capacitat màxima i total de controlar i dominar cada sentit, el que no sabia l’Èlador era que aquets aparells li salvarien la vida més d’un cop en el futur.
Quan ja faltaven tan sols tres dies per el inici de la primavera, el Brust va desaparèixer durant un dia. Va tornar quan començava a fer-se fosc amb dos cavalls i tres sacs plens de menjar i roba. Va dir-li a l’Èlador que servirien per el viatge però no va voler donar cap mena d'informació de el per què havia marxat i de on havia tret tot aquella roba i el menjar.
Ja era el dia de el inici del viatge. Feia bon temps. Els ocells cantaven i una gran varietat de colors decoraven les branques dels arbres. Es notava que havia començat la primavera.
En Brust estava posant les corretges als cavalls i lligant els sacs a les seves espatlles amb una parsimònia i monotonia inusuals en ell. Havia estes un mapa a sobre de la taula de la cuina en el qual havia treballat tota la nit per trobar quina era la millor ruta per la qual arribar fins als bàrbars.
L’Èlador sabia que havia arribat l’hora de la veritat, en uns instants iniciaria el viatge més important de la seva vida, en busca d’antics aliats i el intent de tornar a viure com a rei del seu regne envoltat per la seva mare i germanes ara presoneres dels bàrbars.
En Brust cridà a l’Èlador per a que pugés al cavall. L’Èlador caminant amb el cap ben alt i l’espassa del seu pare lligada a la cintura, d’un salt pujà al cavall e inicià el viatge.
